Η Nasa ha començat a fer-ho desactiva els sistemes de naus espacials Voyager, marcant l'inici del seu final 50 anys de carrera del detector
Το Voyager 1 i Voyager 2 –Dos detectors idèntics– ho va llançar 1977 i va viatjar a l'espai interestel·lar fins a la vora del sistema solar, donant a la humanitat una mirada més propera a les seves llunes. Júpiter i Saturn.
Ara, però, el Nasa s'ha de començar a limitar els processos dels dos "viatgers" per poder seguir operant fins 2030. 'Tenim 44 anys i mig", ell diu Ralph McNutt, físic del Laboratori de Física Aplicada de la Universitat Johns Hopkins, a la Scientific American. 'Així que hem superat 10 vegades la garantia de les màquines».
El primer vaixell Viatger té quatre òrgans funcionals restants, mentre que el Viatjar 2 en té cinc, tots ells alimentats per la conversió del plutoni en descomposició en electricitat. La potència d'aquesta bateria es redueix uns quatre watts cada any, de manera que la Nasa fa algunes decisions difícils sobre què apagar. El 2019, els enginyers van haver d'apagar la calefacció per al detector de raigs còsmics, un equip clau per detectar quan la Voyager 2 sortia del sol: la magnetosfera, l'astrosfera i la capa més externa del Sol.
Els últims instruments que la NASA desactivarà probablement seran el magnetòmetre i l'instrument de ciència del plasma continguts al casc de la nau espacial. Aquests s'escalfen per l'excés de calor dels ordinadors, mentre que els altres estan suspesos en una bola de fibra de vidre de 13 metres de llarg, la qual cosa significa que poden necessitar més temps per refredar-se.
Les dues naus estan tan lluny de la Terra que un senyal de ràdio triga gairebé 22 hores a arribar Viatjar 1 i poc més de 18 per Viatjar 2 - fins i tot quan es viatja a la velocitat de la llum.
Per cada dia que el vaixell vagi més enllà, afegiu tres o quatre segons de llum en aquest moment. També fa que sigui més difícil que la Terra escolti les comunicacions dels Voyagers. «La Terra és un lloc sorollós", ell diu Glen Nagle, responsable de l'aproximació i comunicació a les seves instal·lacions Xarxa d'espai profund a Canberra, Austràlia. 'Ràdios, televisors, telèfons mòbils, tots fan soroll. I així cada cop es fa més difícil escoltar aquests minúsculs murmuris des de la nau espacial».
Tanmateix, la utilitat de la nau espacial ha superat amb escreix les expectatives dels astrònoms: s'espera que arribi a l'espai interestel·lar molt aviat, tot i que passaran 300 anys més abans d'arribar a la vora del sistema solar.
«La quantitat de programari d'aquests instruments és petita o nula. No hi ha microprocessadors, llavors no existien!». va dir el Stamatios Krimizis, Cap Honorari del Departament d'Espai a APL de Johns Hopkins i dissenyador de sistemes detectors Partícula carregada de baixa energia [LECP] a bord.
«En general", continua el Sr. Krimizis,"Crec que la missió va trigar molt perquè gairebé tot estava cablejat. Els enginyers actuals no saben com fer-ho. No sé si encara és possible construir una nau espacial tan senzilla [ara]. Voyager és l'últim d'aquest tipus.»
No us oblideu de seguir-lo Xiaomi-miui.gr en Google News per estar informat immediatament de tots els nostres nous articles! També podeu, si feu servir el lector RSS, afegir la nostra pàgina a la vostra llista, simplement seguint aquest enllaç >> https://news.xiaomi-miui.gr/feed/gn
Segueix-nos a telegram perquè siguis el primer a conèixer totes les nostres notícies!
